Recomanacions oftalmològiques:Oclusió arterial

From Oftalmologia online
Jump to: navigation, search
This page is a translated version of the page Ophthalmic advices:Arterial occlusion and the translation is 100% complete.

Other languages:
català • ‎English • ‎español • ‎español (México)
Fons d'ull d'una oclusió de l'artèria central de la retina

L'oclusió arterial és una malaltia de la retina, que es produeix quan els vasos que nodreixen la retina es tapen. La retina és una capa interna de l'ull, que és bàsica en la visió, on es projecten les imatges i es transmeten al cervell. Quan els vasos de la retina que la nodreixen i oxigenen es tapen, la retina no funciona correctament i es perd la visió, sobretot quan afecta la màcula. La màcula és l'àrea central de la retina responsable de la visió central que permet veure els detalls fins i realitzar activitats necessàries com ara llegir, conduir o veure els detalls d'una cara.

Els tipus d'oclusió arterial són diferents segons el nombre de vasos i el grau de circulació. L'oclusió pot ser de totes les venes (oclusió arterial central) o d'una part (oclusió arterial d'una branca), si l'afectació és més generalitzada hi ha més pèrdua de visió i risc de complicacions (hemorràgia i glaucoma neovascular).

Causa

La causa de l'oclusió arterial és el tapament dels vasos per petits coàguls, en la majoria dels casos. Quan els vasos es tapen la retina no es pot nodrir i oxigenar i deixa de funcionar. A causa de l'absència de circulació en la retina es produeix isquèmia i es creen nous vasos anormals que poden causar edema macular, sagnat i glaucoma neovascular. Els coàguls s'ocasionen per l'estrenyiment dels vasos, que causa que la circulació de la sang sigui més lenta i que la consistència de la sang sigui més espessa. Alguns d'aquests canvis es relacionen amb l'edat, i s'afavoreixen per la diabetis, la hipertensió, el colesterol alt, el tabaquisme o un problema de coagulació.

Hi ha més risc amb l'edat, generalment afecta persones majors de 50 anys. La hipertensió arterial, la diabetis i el colesterol alt ocasionen canvis en els vasos que faciliten l'aparició de l'oclusió. D'altra banda el glaucoma i la pressió intraocular alta ocasionen canvis en la circulació de l'ull que també augmenten el risc. Una oclusió vascular augmenta el risc d'afectació, es poden presentar altres episodis en el mateix ull o en l'altre ull. També el tabaquisme augmenta la possibilitat d'aparició entre altres factors.

Símptomes

Les molèsties que explica són la pèrdua de visió o visió borrosa. La pèrdua de la visió pot ocórrer de sobte o en hores o dies i té tendència a anar progressant. Poden aparèixer molèsties relacionades amb complicacions en els casos més greus. Els sagnats dintre de l'ull es poden veure com taques flotants i el glaucoma neovascular pot causar dolor en pujar la pressió de dins de l'ull i ocasionant la pèrdua completa de la visió.

Diagnòstic

El diagnòstic es fa en una exploració oftalmològica completa amb un examen sota dilatació de la pupil·la per valorar la retina. S'observen vasos estrets i aprimats amb zones d'acumulació de líquid, conjuntament amb altres manifestacions (inicialment hemorràgies).

Per tenir més informació sobre l'estat pot ser necessari sol·licitar una tomografia de coherència òptica (OCT), que mesura l'engruiximent macular i permet fer un bon seguiment. És necessari una angiografia amb fluoresceïna, que ens indica el flux dels vasos, el funcionament de la retina i ens informa sobre el pronòstic i la necessitat d'aplicar tractament.

Per intentar establir la causa o relacions d'una oclusió arterial amb malalties d'una altra part del cos poden necessitar estudis complementaris generals. Es recomana un anàlisi de sang, valorant entre altres coses els nivells de sucre, colesterol i coagulació de la sang, un electrocardiograma per veure el funcionament del cor i una valoració completa per valorar els factors de risc i fer un tractament i un seguiment general.

Tractament

El tractament s'ha de valorar en cada cas per l'oftalmòleg segons la causa, la malaltia, el temps d'evolució i el resultat dels estudis. El tractament pretén evitar la pèrdua de visió progressiva i les complicacions. Es tracta d'un patiment crònic, molts casos requeriran diferents tipus de tractament i diferents dosis al llarg de diversos mesos per obtenir una resolució.

Es poden utilitzar injeccions intravítrees i fotocoagulació amb làser.

  • Les injeccions intravítrees amb antiangiogènics i esteroides s'administren de manera local a nivell de la part posterior de l'ull que té un contingut líquid gelatinós (el vitri) a dosis altes que no es podrien aconseguir amb altres vies d'administració. Els antiangiogènics (agents contra el factor de creixement endotelial) redueixen el líquid de la màcula i eviten el creixement de vasos sanguinis anormals i malfuncionants. Els corticoides disminueixen la inflamació que es relaciona amb l'edema macular. L'efecte dels medicaments és limitat en el temps i es poden necessitar diverses injeccions i haver de combinar-los amb d'altres tractaments.

Les complicacions més greus inclouen sagnats de l'ull i glaucoma neovascular que es produeixen per aparició de nous vasos i poden portar a la pèrdua de l'ull. L'aparició de complicacions és més freqüent en els primers tres mesos encara que pot succeir en qualsevol moment. Es pot utilitzar panfotocoagulació amb làser i cirurgia.

  • La panfotocoagulació amb làser s'utilitza per tractar la retina en les àrees afectades i reduir el creixement anormal dels vasos sanguinis que faciliten el sagnat. S'aplica en estats avançats de la malaltia i es pot reduir la possibilitat de pèrdua de visió.
  • La cirurgia es realitza mitjançant la vitrectomia i normalment es reserva en casos en què hi ha tracció o no responen a altres tractaments. La vitrectomia és un procediment quirúrgic en el qual s'entra a l'ull amb uns instruments molt estrets per manipular el seu contingut, permetent retirar les hemorràgies i traccions l'interior de l'ull.

El glaucoma s'ha de tractar amb prioritat pel risc de pèrdua de l'ull que hi ha, s'ha de donar un tractament amb gotes per baixar la tensió, fer una operació de glaucoma i moltes vegades altres intervencions posteriors.

És molt important recordar que els pacients diabètics i hipertensos han d'estar ben controlats dels nivells de sucre i la pressió arterial ja que són factors de risc que determinen l'evolució.