Recomanacions oftalmològiques:Glaucoma

From Oftalmologia online
Jump to: navigation, search
This page is a translated version of the page Ophthalmic advices:Glaucoma and the translation is 87% complete.

Outdated translations are marked like this.
Other languages:
català • ‎English • ‎español • ‎español (México)

El glaucoma és una malaltia que causa un dany en el nervi òptic progressiu i irreversible que es relaciona moltes vegades amb una pressió ocular alta. La pressió intraocular alta no vol dir que l'ull tingui glaucoma però és el principal factor de risc per a la progressió del dany en el nervi òptic. El nervi òptic comunica l'ull amb el cervell a través de fibres nervioses i és part important de la visió. El nervi òptic en afectar-se pel glaucoma canvia la seva forma i la seva funció. El nervi òptic té una forma enfonsada al centre (excavació) que és típicament més gran en el glaucoma. El nervi òptic amb glaucoma té un camp de visió disminuït de manera característica. La pèrdua de funció del nervi pot portar a la pèrdua de visió i la ceguesa.

Tipus de glaucoma

Hi ha diversos tipus de glaucoma, els més importants són el glaucoma crònic d'angle obert, el glaucoma agut d'angle estret i el glaucoma a pressió normal.

Glaucoma crònic d'angle obert

Es relaciona amb una pressió intraocular alta, de manera mantinguda i és el tipus més freqüent. Es produeix quan la producció de líquid de l'ull augmenta i disminueix l'eliminació, en conseqüència la pressió de l'ull puja. La pressió alta de l'ull produeix dany al nervi òptic, que pot ocórrer amb diferents pressions intraoculars en diferents pacients. No hi ha molèsties en les primeres etapes i la visió es manté normal. A mesura que el dany és major el camp de visió es redueix des de la perifèria al centre, és com si el pacient mirés a través d'un túnel que es va fent més estret. També progressivament disminueix la visió i pot presentar ceguesa en els estadis més avançats. El tractament requereix baixar la pressió ocular amb l'objecte de disminuir la progressió, inclou gotes per baixar la pressió de l'ull i de vegades cirurgia.

Glaucoma agut d'angle estret

Es relaciona amb una pressió intraocular molt alta de manera brusca, és un tipus menys habitual i molt aparatós. Es produeix per un problema d'espai dins de l'ull, el drenatge es bloqueja, es dificulta la sortida del líquid de l'ull i puja la pressió. Es relaciona sobretot en pacients amb un ull petit (hipermetropia) i cataracta. El creixement de la cataracta és un dels factors principals i afortunadament si es fa un diagnòstic primerenc, es pot operar i aquesta situació es pot prevenir. Les molèsties es presenten amb un dolor molt fort a l'ull i el cap (de vegades es confon amb una migranya), que pot anar acompanyat de ganes de vomitar, visió borrosa ii enrogiment de l'ull. El tractament requereix baixar la pressió i augmentar els espais dins de l'ull. Sol requerir làser i cirurgia de cataracta. Es considera una urgència oftalmològica i és important revisar i tractar els dos ulls, ja que l'altre es troba també amb molt risc.

Glaucoma de pressió normal

Es relaciona amb pressions que es consideren normals per a la majoria de la gent però que poden ser nocives per a l'ull afectat. Es relaciona amb pacients normalment més joves, malalties neurològiques o vasculars. El tractament requereix baixar la pressió ocular ja que la pressió alta augmenta el risc de glaucoma, fins i tot en pressions normals. El tractament inclou gotes hipotensores i de vegades cirurgia.

Altres tipus de glaucoma

Poden estar relacionats amb la cataracta, inflamació o traumatismes.

  • El glaucoma pot aparèixer relacionat amb la cataracta, especialment quan hi ha pseudoexfoliació i cataractes molt grans. La pseudoexfoliació produeix una acumulació d'un material anormal que dificulta la sortida del líquid de l'ull i puja la pressió de l'ull. Les cataractes molt grans poden causar contacte amb altres estructures de l'ull, dificultant o bloquejant el drenatge del líquid i, per tant, pujant la pressió de l'ull. Les molèsties poden ser les del glaucoma d'angle agut. El tractament requereix baixar la pressió i operar la cataracta.
  • El glaucoma pot aparèixer relacionat amb episodis inflamatoris i traumatismes de l'ull. L'acumulació de material inflamatori és el que dificulta la sortida del líquid de l'ull, pujant la pressió de l'ull. El tractament requereix disminuir la inflamació i baixar la pressió.
  • El glaucoma pot aparèixer relacionat a síndromes i malformacions en els ulls que poden aparèixer en el naixement. Les estructures poden trobar-se en posicions diferents i es bloqueja el drenatge, dificulta la sortida del líquid de l'ull i puja la pressió de l'ull. També pot aparèixer relacionat amb tractaments amb corticoides per molt de temps, tumors o altres malalties generals. El tractament pot ser complex depenent de l'afectació i moltes vegades es prefereix una cirurgia amb prioritat.

Causa

La causa del glaucoma és un dany en el nervi òptic que té molta relació amb la pressió de l'ull. A la part anterior de l'ull, entre la còrnia i el cristal·lí es troba un líquid (humor aquós) que es troba en continu canvi. L'humor aquós es renova amb una contínua producció i reabsorció mantenint una pressió equilibrada. La pressió intraocular pot pujar si es produeix un excés de producció o es disminueix la reabsorció.

Hi ha més risc de glaucoma amb l'edat, a partir dels 40 anys i sobretot en majors de 60 anys, miopia i persones que tenen familiars amb glaucoma. Es relaciona amb la cataracta, especialment quan hi ha pseudoexfoliació, cataractes molt grans i angles estrets. També hi ha més associació amb glaucoma en pacients amb lesions a l'ull, còrnia prima i condicions vasculars com diabetis i canvis de pressió arterial. El glaucoma pot ser causat per altres malalties o trastorns oculars, com ara inflamacions o tractaments amb corticoides durant molt de temps. Els casos més greus vénen de pacients que no es fan controls oftalmològics habituals. La detecció a temps és molt important per tenir el millor resultat i es recomana controls oftalmològics a partir dels 40 anys i en persones amb risc afegit de manera habitual.

Símptomes

Les molèsties del pacient apareixen només en estats avançats. El glaucoma es desenvolupa sense molèsties i la malaltia progressa lentament i silenciosament fins que el dany és greu i irreversible. La meitat dels pacients amb glaucoma no saben que ho pateixen. El dany que es provoca en el nervi òptic pel glaucoma causa disminució del camp de la visió de la perifèria al centre, romanent només una part central cada vegada més reduïda, és com si el pacient mirés a través d'un túnel que es va fent cada vegada més estret. En molts casos, el pacient no ho nota fins que ja s'ha disminuït de manera notable el camp de visió. La qualitat de vida del pacient es pot veure afectada pel reduït camp visual causant per exemple inseguretat en caminar amb major risc de caigudes. La pèrdua de visió progressiva pot arribar a causar fins i tot ceguesa. Si el diagnòstic i el tractament es fan de manera oportuna es poden evitar les limitacions més importants i es pot mantenir la visió.

Diagnòstic

El diagnòstic del glaucoma o la sospita de glaucoma es fa en una exploració oftalmològica completa amb un examen del nervi òptic i de la retina. S'observa un nervi òptic amb una forma enfonsada al centre (excavació) més del que és habitual, conjuntament amb altres manifestacions. En una exploració oftalmològica completa de glaucoma és necessari realitzar un mesurament de la pressió de l'ull, una valoració de l'angle i una revisió del nervi.

Per tenir més informació sobre el glaucoma poden ser necessaris estudis complementaris de la funció del nervi, dels camps visuals o de l'estructura del nervi amb una tomografia de coherència òptica (OCT) o HRT i de vegades fotografies del nervi.

Un diagnòstic primerenc d'un glaucoma és fonamental per evitar la seva progressió i és molt important el mesurament de la pressió i valorar el nervi per al control i seguiment.

Tractament

El tractament del glaucoma té per objectiu baixar la pressió de l'ull per aturar la progressió de la malaltia i ajudar a protegir la visió. El tractament de la pressió s'indica quan se sospita o es diagnostica un glaucoma. El tractament ha de considerar-se en cada pacient i moment, utilitzant medicaments en gotes, làser o cirurgia del glaucoma i de vegades conjuntament amb la cirurgia de cataracta.

  • El tractament mèdic inclou diferents gotes hipotensores per disminuir la producció del líquid o facilitar-ne l'eliminació. Les gotes s'han d'aplicar de manera mantinguda segons la pauta indicada pel metge. L'aplicació incorrecta pot reduir els efectes del tractament.
  • El tractament quirúrgic és la cirurgia de glaucoma, que facilita el drenatge i l'eliminació del líquid. Permet un control més estable de la pressió. La resposta al tractament depèn del grau, tipus i temps d'evolució del glaucoma. La cirurgia de cataracta també pot disminuir la pressió ocular de manera independent.

El glaucoma és una malaltia crònica i s'ha de fer un seguiment per a tota la vida. Poden ser necessaris diversos tractaments en diferents moments. La pressió s'ha de valorar segons cada ull i cada moment.