Recomanacions oftalmològiques:Miopia alta

From Oftalmologia online
Jump to: navigation, search
This page is a translated version of the page Ophthalmic advices:High myopia and the translation is 100% complete.

Other languages:
català • ‎English • ‎español • ‎español (México)

La miopia alta o miopia magna és una malaltia de la retina que es relaciona amb un ull massa llarg que segueix creixent progressivament. En aquests casos de gran miopia, el creixement de l'ull no s'atura en l'adolescència i la miopia segueix progressant de manera considerable. El funcionament de la retina es va deteriorant i la visió es pot afectar progressivament o de manera brusca. En aquests pacients hi ha més riscos de degeneració de la retina i aparició de membranes neovasculars. També poden aparèixer esquinçaments o despreniments de retina, forats maculars i membranes retinianes.

En els pacients miops severs són més habituals altres patiments dels ulls, aixió pot existir estrabisme, i la cataracta apareix en edats més primerenques. És molt important fer un seguiment oftalmològic acurat i estar pendents dels canvis en la visió.

Causa

La causa de la miopia és un ull massa allargat. La llum passa a l'ull a través de la còrnia i el cristal·lí per acabar projectant-se en la retina. En la miopia la imatge es projecta abans d'arribar a la retina, d'aquesta manera la imatge s'obté desenfocada i la visió és borrosa.

Hi ha més risc de miopia alta per qüestions hereditàries, les persones amb miops en la família són més propenses a desenvolupar-la. Els nens prematurs tenen més possibilitats de ser miops magnes. S'ha relacionat també amb realitzar freqüentment activitats a curta distància. En la majoria dels casos s'inicia en la infància i va modificant-se amb el creixement, a diferència de la miopia habitual no tendeix a estabilitzar-se en l'adolescència.

Símptomes

Les molèsties poden manifestar-se amb una visió baixa amb dificultat per veure de lluny, incomoditat en la visió, mals de cap i fins i tot desviació ocular (estrabisme) i ull mandrós (ambliopia). És especialment important sospitar-la en els nens per oferir una correcció adequada i promoure un bon desenvolupament visual, especialment quan s'apropen massa en els llibres o a les pantalles d'ordinador, o quan tenen dificultat per veure la pissarra a l'escola o quan forcen la mirada.

Diagnòstic

El diagnòstic de la miopia es fa en una exploració oftalmològica completa amb examen sota dilatació de la pupil·la per valorar la retina. En la miopia severa s'observa degeneració, amb zones d'atròfia i canvis de pigmentació. En la membrana neovascular s'observa una zona d'alteració macular amb presència de líquid, hemorràgia o cicatrització.

Per a tenir més informació pot ser necessari sol·licitar una tomografia de coherència òptica (OCT), que mesura les anormalitats de la retina i en cas de membrana neovascular la mida del acumulació del líquid i les característiques de la membrana. Moltes vegades es requereix una angiografia amb fluoresceïna si se sospita una membrana.

Tractament

El tractament per a la miopia es basa en corregir els defectes de refracció; utilitzant ulleres, lents de contacte o una cirurgia. La miopia no es pot tractar com a tal ja que està relacionada amb la mida de l'ull. Els lents típicament són molt gruixuts i fan que l'ull es vegi més petit del que realment és. La utilització de lents pot ser molt dependent. En el tractament pot utilitzar-se la cirurgia refractiva o de cataracta per tenir millor qualitat visual i ser més independent de l'ús de les lents.