Recomanacions oftalmològiques:Oclusió ocular i lent de contacte terapèutic

From Oftalmologia online
Jump to: navigation, search
This page is a translated version of the page Ophthalmic advices:Ocular occlusion and therapeutic contact lenses and the translation is 100% complete.

Other languages:
català • ‎English • ‎español • ‎español (México)

Oclusió ocular

L'oclusió ocular és un pedaç especial que es col·loca per cobrir l'ull en el tractament i recuperació d'alguns casos. S'indica en el postoperatori immediat de moltes cirurgies oculars i en alguns patiments com lesions i erosions de la còrnia. L'oclusió afavoreix que l'ull estigui tancat en tot moment, sense possibilitat de moure i rebent una pressió, d'aquesta manera l'ull descansa i es troba més a gust.

La forma d'aplicació és la següent:

  • L'oclusió ocular es realitza amb unes gases especials, que es col·loquen damunt de la cavitat de l'ull.
  • S'ha de realitzar amb l'ull completament tancat.
  • Primer es col·loca el pegat sobre l'ull, generalment és una gasa que es dobla en dues meitats i es col·loca sobre l'ull de manera diagonal cap a fora.
  • En cas que es requereixi que la gasa sigui estèril, és important rentar-se les mans primer i que els dits no toquin la part que anirà directament en contacte amb l'ull.
  • Es col·loquen unes tires adhesives per sobre de la gasa que també hauran d'anar en direcció diagonal cap a fora, des del front fins a la galta.
  • La pressió resultant ha de ser moderada, d'aquesta manera s'evita el moviment de l'ull. Hi ha casos en què es necessita una oclusió més forta, generalment aquest tipus d'oclusió la realitza l'oftalmòleg.

L'oclusió ocular normalment es manté durant un temps determinat per facilitar la recuperació d'un ull. El temps d'oclusió s'indica a cada pacient de manera individualitzada. Durant l'oclusió moltes vegades no és necessari aplicar tractament, ja que s'ha aplicat abans. Si s'indica un tractament caldrà retirar el pegat, col·locar les gotes i cloure de nou.

En alguns casos pot ser que el pegat es taqui de secrecions o restes de sang. Aquesta situació pot ser alarmant per l'entorn si no estan previnguts. Pot ser necessari retirar l'oclusió, netejar l'ull amb gases i tornar a posar de nou el pegat.

L'extracció de l'oclusió pot ser incòmoda en alguns casos per la goma de les tires adhesives, llavors cal realitzar-la amb cura.

Lent de contacte terapèutic

La lent de contacte terapèutic és una lent especial que s'utilitza en el tractament i recuperació d'alguns casos. És una lent de contacte de tipus tou, ben tolerat, sense graduació i la seva col·locació en la còrnia, simplement protegeix l'ull. S'indica en el control d'alguns trastorns com lesions, diferents tipus d'erosions corneals i després d'alguna cirurgia ocular. La col·locació de la lent de contacte terapèutic es realitza com qualsevol altre lent de contacte i en la gran majoria dels casos la fa l'oftalmòleg.

El procediment és el següent:

  • Abans de realitzar qualsevol manipulació en els ulls és important fer un bon rentat de les mans per evitar una infecció.
  • Per col·locar les lents es recomana inclinar el cap cap enrere i mirar cap amunt perquè sigui més fàcil la manipulació. Pot ser necessari posar-vos davant del mirall o que algú us ajudi.
  • S'ha de pressionar amb el dit mig, suaument en la parpella inferior i estirar cap avall, de manera que es formi un espai entre l'ull i la parpella.
  • La lent de contacte s'ha de manipular amb la punta dels dits. S'ha d'evitar la manipulació amb les ungles que podria danyar les lents.
  • La lent de contacte es col·loca en el tou del dit índex pel costat convex i s'ha de col·locar damunt de la còrnia.
  • Es facilita si es posa el cap mirant cap amunt i amb l'altra mà (mà no dominant) s'ajuda a mantenir la parpella superior oberta.
  • La lent de contacte s'ha de col·locar a la còrnia correctament. Al principi pot ser que necessiti més d'un intent fins que la persona sigui més hàbil. Habitualment es pot posar malament pel parpelleig, que pot causar que la lent romangui a les pestanyes o que s'apliqui doblada.
  • Amb la lent aplicada en la còrnia s'ha de deixar anar la parpella lentament per facilitar que la lent es col·loqui correctament. Es facilita la seva adaptació si es tanca l'ull per uns segons i es mou en cercles suaument, també es poden fer massatges en les parpelles amb cura. No s'han fregar els ulls que poden causar més irritació.

La col·locació de la lent de contacte terapèutic normalment es manté durant un temps determinat per facilitar la recuperació d'un ull. Si durant l'ús de la lent de contacte és necessari aplicar un col·liri, es poden col·locar les gotes sense necessitat de retirar la lent.

Aquest tipus de lent de contacte generalment pot estar per molt més temps que els altres tipus de lent de contacte. Fins i tot hi ha pacients que la poden arribar a utilitzar fins a un mes. És important que l'ús sigui indicat i controlat per l'oftalmòleg.

En alguns casos la col·locació de les lents es correspon amb l'aplicació de gotes, moltes vegades s'indiquen llàgrimes artificials per hidratar l'ull i disminuir molèsties. Quan es col·loquen les gotes pot causar que els ulls tinguin molta llàgrima i pot ser normal que per l'acumulació de líquid es vegi de manera temporal una mica distorsionat o es tinguin molèsties. Aquest efecte és temporal i es resol amb el parpelleig que facilita que es redistribueixi la llàgrima.

Si la col·locació de les gotes produeix molèsties excessives és recomanable que contacti amb el l'oftalmòleg per posar-lo en avís, no es recomana suspendre un tractament sense supervisió. Algunes gotes poden causar irritació pels seus components i en alguns casos poden aparèixer al·lèrgies en persones sensibles. Les gotes es poden aplicar normalment sense problemes amb les lents de contacte però es recomana que no tinguin conservants.