Oftalmologia:Ajudes òptiques i valoració de visió baixa

From Oftalmologia online
Jump to: navigation, search
This page is a translated version of the page Ophthalmic advices:Optical aids and low vision assessment and the translation is 100% complete.

Other languages:
català • ‎English • ‎español • ‎español (México)

La visió baixa és una situació en la qual la persona veu menys i aquesta situació no pot ser corregida utilitzant ulleres o lents de contacte convencionals o aplicant medicaments o cirurgia. S'han de valorar totes les opcions per intentar ajudar al pacient de la millor manera.

Valoració de la visió baixa

Les característiques de la visió es descriuen mitjançant dos components:

  • La capacitat visual és una mesura de la màxima quantitat de visió que es pot obtenir sense o amb l'ajuda d'auxiliars visuals, ja siguin lents, lupes, etc. amb la finalitat de distingir els objectes a una determinada distància i es mesura habitualment amb una cartilla on es llegeixen lletres de forma separada, si es veuen totes les lletres la visió és del 100%. En algunes situacions la capacitat visual pot disminuir perdent la visió de determinades lletres segons la seva grandària.
  • El camp visual és una mesura de qualitat de visió que es refereix a l'angle de visió de l'ull, cada ull pot arribar a veure 90°, fent un total de camp visual d'ambdós ulls de 180°. En algunes ocasions el camp visual pot disminuir reduint pels costats o sense un patró definit a causa de taques que limiten la visió.

La visió completa en quantitat i qualitat de visió permetria tenir una agudesa visual del 100% i amb un camp visual de 180°. La majoria de les persones no tenen una visió completa, però tot i això poden tenir una vida normal sense limitacions i no adonar-se'n, sobretot si l'afectació es presenta de manera progressiva. La visió per sota del 50% pot tenir limitacions en algunes activitats i es fan més marcades i notòries per al pacient a partir d'una visió per sota del 20%. La ceguesa legal es considera amb una agudesa visual menor al 10% amb un camp visual inferior als 20°, la ceguesa total es considera quan la visió es perd completament o queda reduïda a detecció d'ombres. Malgrat les definicions de ceguesa es poden trobar recursos per ajudar les persones a tenir una vida el més independent possible a les seves capacitats i amb ells millorar de manera significativa la qualitat de vida.

És important fer una valoració completa del pacient per un oftalmòleg i oferir un seguiment estret. S'ha de valorar la utilització de lents, medicaments o cirurgia en cada moment. Fins i tot es pot recórrer a lents especials, per exemple, lupes que es poden utilitzar per a les diferents activitats que desenvolupen els pacients. Les malalties que causen més ceguesa i baixa visió són la cataracta, el glaucoma, la retinopatia diabètica i la degeneració macular associada amb l'edat. Altres causes importants són la miopia alta i la retinosi pigmentària. Algunes d'aquestes malalties poden ser abordades mitjançant cirurgia o medicaments millorant l'estat de l'ull i mitjançant lents per corregir els defectes de refracció.

Ajudes òptiques

Les ajudes òptiques permeten millorar la qualitat de vida dels pacients. Es pot augmentar la mida de la imatge mitjançant diferents mecanismes de lupes i telescopis. Es pot millorar la visió propera i llunyana per permetre determinades activitats, per exemple llegir el preu d'un producte, escriure una nota o veure la televisió. Es pot millorar la sensibilitat al contrast mitjançant l'ús de filtres especials. Els ordinadors i dispositius digitals poden oferir programes específics per augmentar la mida de les imatges, llegir els arxius mitjançant un lector de pantalla o mitjançant el tacte amb Braille. S'ha de valorar cada cas concret per adaptar-se a les necessitats del pacient i oferir seguiment per veure el rendiment de les ajudes òptiques. La gran majoria dels pacients s'adapten molt bé a les ajudes òptiques i es troben molt satisfets. El més important és aprofitar la capacitat de visió de cada pacient al màxim, per tal d'oferir al pacient l'oportunitat d'una vida independent i millorar la seva qualitat de vida.