Recomanacions oftalmològiques:Problemes refractius

From Oftalmologia online
Jump to: navigation, search
This page is a translated version of the page Ophthalmic advices:Refractive problems and the translation is 95% complete.

Outdated translations are marked like this.
Other languages:
català • ‎English • ‎español • ‎español (México)

Els defectes de refracció causen errors de l'enfocament visual produint una pèrdua de la visió, sent aquesta borrosa. Les imatges arriben a l'ull amb els raigs de llum que passen a través de la còrnia, el cristal·lí i es projecten en la retina, la part posterior de l'ull per permetre la visió. Els defectes de refracció apareixen quan les imatges no es projecten adequadament per un ull massa gran o curt o per una còrnia anormal i com a resultat la persona veu menys. Els problemes refractius no necessàriament són un patiment habitual a l'ull i poden ser tractats. Els tipus de problemes refractius són miopia, hipermetropia i astigmatisme.

Miopia

Miopia i la correcció amb lents

La miopia és un trastorn de la refracció en el qual els objectes propers es veuen correctament però els objectes llunyans es veuen borrosos.

En els pacients miops són més habituals alguns problemes dels ulls, especialment de la retina, sent els més greus els estrips o despreniments de retina entre d'altres. És molt important fer un seguiment oftalmològic acurat i estar pendents dels canvis en la visió.

Causa

És un ull massa allargat o una còrnia més corba del normal. La llum passa a l'ull a través de la còrnia i el cristal·lí per acabar projectant-se en la retina. En la miopia la imatge es projecta abans d'arribar a la retina perquè l'ull és molt gran, d'aquesta manera la imatge s'obté desenfocada i la visió és borrosa.

Hi ha més risc de miopia per qüestions hereditàries, les persones amb miops en la família són més propenses a desenvolupar-la. S'ha relacionat també amb realitzar freqüentment activitats a curta distància. En la majoria dels casos s'inicia en la infància i va modificant amb el creixement, als 20 anys tendeix a estabilitzar-se. La miopia és molt habitual i afecta el 30% de la població.

En alguns casos de miopia important el creixement de l'ull no s'atura i la miopia segueix progressant, aquesta condició es diu miopia alta. El funcionament de la retina es va deteriorant i la visió pot afectar progressivament o de manera brusca. En aquests pacients hi ha més riscos de degeneració de la retina i aparició de membranes neovasculars.

Símptomes

Les molèsties poden manifestar-se amb una visió baixa amb dificultat per veure de lluny, incomoditat en la visió, mals de cap i fins i tot desviació ocular (estrabisme) i ull gandul (ambliopia). És especialment important sospitar en els nens per oferir una correcció adequada i promoure un bon desenvolupament visual, especialment quan s'apropen molt als llibres o a les pantalles d'ordinador, tenen dificultat per veure la pissarra a l'escola o forcen la mirada.

Diagnòstic

El diagnòstic de la miopia es fa en una exploració oftalmològica completa amb examen de la refracció.

Tractament

El tractament es basa en corregir els defectes de refracció; utilitzant ulleres, lents de contacte o una cirurgia. La miopia no es pot tractar com a tal ja que està relacionada amb la mida de l'ull. Els lents típicament són gruixuts en les seves vores i fan que l'ull es vegi més petit del que realment és. La utilització de lents pot ser molt dependent. En el tractament pot utilitzar-se la cirurgia refractiva per tenir una millor qualitat visual i ser més independent de l'ús dels lents.

Hipermetropia

Hipermetropia i la correcció amb lents

La hipermetropia és un trastorn de la refracció en el qual els objectes llunyans es veuen correctament però els objectes propers es veuen borrosos o amb dificultat per enfocar-los.

En els pacients hipermetrops són més habituals alguns problemes dels ulls, especialment el glaucoma. És molt important fer un seguiment oftalmològic acurat i estar pendents dels canvis en la visió.

Causa

La causa de la hipermetropia és un ull massa curt o una còrnia més plana del normal. La llum passa a l'ull a través de la còrnia i el cristal·lí per acabar projectant-se en la retina. En la hipermetropia la imatge es projecta després d'arribar a la retina perquè l'ull és molt petit, d'aquesta manera la imatge s'obté desenfocada i la visió és borrosa.

Hi ha més risc d'hipermetropia per qüestions hereditàries, les persones amb hipermetrops en la família són més propenses a desenvolupar-la. En la majoria dels casos s'inicia en la infància i va disminuint amb el creixement. En néixer l'ull és més petit i hi ha un cert grau d'hipermetropia que va corregint amb el creixement de l'ull.

Símptomes

Les molèsties poden manifestar-se amb una visió baixa amb dificultat per veure de prop, incomoditat en la visió, mals de cap i fins i tot desviació ocular (estrabisme) i ull gandul (ambliopia). La majoria dels pacients amb hipermetropia solen trobar-se bé durant la joventut, perquè compensen la mala visió propera fent un esforç d'acomodació, però, implica un cert grau de tensió dels músculs i més cansament. Per aquest motiu són freqüents problemes de vista cansada en els hipermetrops. És important fer una bona correcció encara que sigui amb poca graduació.

L'acomodació constant dels músculs oculars pot causar mal de cap i cansament o envermelliment ocular. De vegades els pacients tenen tendència a estar-se fregant els ulls. És especialment important sospitar-lo en els nens per oferir-los-hi una correcció adequada i promoure un bon desenvolupament visual. És important realitzar revisions oculars habituals per corregir els canvis i adaptar la graduació.

Diagnòstic

El diagnòstic de la hipermetropia es fa en una exploració oftalmològica completa amb un examen de la refracció.

Tractament

El tractament per a la hipermetropia es basa en corregir els defectes de refracció; utilitzant ulleres, lents de contacte o una cirurgia. La hipermetropia no es pot tractar com a tal ja que està relacionada amb la mida de l'ull. Els lents fan que l'ull es vegi més gran del que realment és. En el tractament pot utilitzar-se la cirurgia refractiva per tenir millor qualitat visual i ser més independent de l'ús dels lents.

Astigmatisme

L'astigmatisme és un patiment de la refracció en el qual es dificulta l'enfocament clar dels objectes tant llunyans com propers. Es pot presentar de manera conjuntament amb miopia i hipermetropia.

Causa

La causa és un ull amb un problema en la curvatura de la còrnia, que es troba irregular en els seus eixos. La còrnia és una superfície esfèrica, però en l'astigmatisme la còrnia es troba més ovalada, la qual cosa canvia la curvatura en l'eix de l'ull i la imatge que s'obté és poc nítida i distorsionada. La llum passa a l'ull a través de la còrnia i el cristal·lí per acabar projectant-se en la retina. En l'astigmatisme la imatge es projecta en diferents eixos irregulars, d'aquesta manera la imatge s'obté desenfocada i la visió és borrosa.

Hi ha més risc d'astigmatisme per qüestions hereditàries, les persones amb astigmatisme en la família són més propenses a desenvolupar-la. En la majoria dels casos s'inicia en la infància i va canviant amb el creixement. També es pot relacionar amb traumatismes, pterigi, malalties o cirurgies de l'ull (com el trasplantament de còrnia).

Símptomes

La molèstia més habitual és la visió borrosa i les imatges distorsionades, la visió de lluny pot ser més baixa i poden aparèixer distorsions en el canvi de visió de lluny a prop. Els detalls tant de lluny com de prop se solen veure pitjor. Poden presentar mals de cap per l'esforç muscular d'acomodació per compensar la distorsió.

Diagnòstic

El diagnòstic de l'astigmatisme es fa en una exploració oftalmològica completa amb examen de la refracció.

Tractament

El tractament per al astigmatisme es basa en corregir el defecte de refracció, ja siguin amb ulleres, lents de contacte especials o una cirurgia. En el tractament pot utilitzar-se la cirurgia refractiva per tenir millor qualitat visual amb làser de la còrnia o per inicisiones a la còrnia (queratotomías), en casos especials o amb altres defectes refractius es pot considerar la cirurgia del cristal·lí utilitzant lents intraoculars de tipus tòric.