Recomanacions oftalmològiques:Estrabisme

From Oftalmologia online
Jump to: navigation, search
This page is a translated version of the page Ophthalmic advices:Strabismus and the translation is 100% complete.

Other languages:
català • ‎English • ‎español • ‎español (México)
Estrabisme de l'ull dret

L'estrabisme (desviació dels ulls) és una malaltia de l'alineament dels ulls, en el qual un ull o els dos es troben desviats. El moviment de l'ull es controla per 6 músculs que mouen l'ull a la dreta, a l'esquerra, a dalt, a baix i de costat. Per alinear els ulls correctament és necessari el treball conjunt dels músculs dels dos ulls en una direcció determinada. L'alineament correcte dels dos ulls en un punt permet percebre una sola imatge des de dos punts diferents, permetent una percepció amb profunditat i la visió en tres dimensions. Quan els ulls no estan ben alineats s'envien dues imatges al cervell, una imatge per cada ull, en comptes d'una. En els nens el cervell es troba en desenvolupament i aprèn a seleccionar la imatge de l'ull alineat mentre que ignora la imatge de l'ull desviat. D'aquesta manera s'atura el desenvolupament de l'ull que es troba desviat, que té pitjor visió. En els adults la visió és doble perquè el cervell ja es troba desenvolupat i no pot ignorar la imatge de l'ull desviat. Per tant, en l'estrabisme pot aparèixer visió doble o afectació del desenvolupament de la vista segons l'edat del pacient. És una de les causes més importants de pèrdua de visió en la infància.

Causa

La causa de l'estrabisme és desconeguda, hi ha diversos factors relacionats. En alguns casos hi ha familiars afectats, per la qual cosa es pensa que hi ha un component hereditari. La manca de visió d'un ull pot facilitar l'estrabisme, ja que un ull que veu menys té tendència a desviar-se; com per exemple per una cataracta, una parpella caiguda o per qualsevol altre problema. Els defectes de graduació fan que un ull pugui veure menys i tingui tendència a desviar-se; especialment si un ull té més miopia (mala visió de lluny), hipermetropia (mala visió de prop) o astigmatisme (visió borrosa a causa de la forma de la còrnia) que l'altre. També pot aparèixer l'estrabisme per lesions o anormalitats en els músculs dels ulls que controlen el moviment. L'estrabisme és més habitual en algunes malalties neurològiques que afecten el cervell com poden ser infarts o paràlisi cerebral o el síndrome de Down.

Símptomes

Les molèsties de l'estrabisme depenen de l'edat de presentació i del tipus d'estrabisme. Els ulls es poden desviar cap a dins o cap a fora, cap amunt o cap avall, en una posició o en diverses i en alguns moments o tot el temps.

L'estrabisme quan afecta els nens o nadons pot causar que l'ull no es desenvolupi bé i se suprimeixi la visió de l'ull desviat per evitar que es vegin dues imatges alhora. L'ull que no es desenvolupa en la infància no ho farà després, per tant cal fer una valoració i un tractament adequats amb prioritat doncs hi ha més possibilitats que l'ull es desenvolupi i la visió millori. L'ull desviat es coneix com gandul o ambliop ja que no fa la seva funció correctament.

L'estrabisme quan afecta els adults presenta molèsties diferents ja que no es pot suprimir la visió de l'ull desviat i si la visió és bona es poden veure dues imatges alhora. En alguns casos si la visió de l'ull desviat no és bona, com per exemple per una cataracta o qualsevol altre problema no es veu doble. És important recordar que si s'arregla el problema d'un ull desviat i s'aconsegueix una millor visió pot aparèixer visió doble. A vegades tampoc es veu doble si la desviació de l'ull es presenta de forma lenta i progressiva.

Diagnòstic

El diagnòstic es fa en una exploració oftalmològica, amb un examen detallat dels músculs de l'ull i la seva funció. Es prenen mesures del moviment ocular en diferents posicions de la mirada i amb diferents estímuls. És molt important fer una bona revisió per descartar problemes en l'ull de malalties o problemes de lents. Si és possible s'ha de prendre la visió o fer una estimació per veure el grau d'afectació i la resposta al tractament. En alguns casos l'estrabisme es relaciona amb malalties generals i cal realitzar un estudi complet. S'han de revisar els nens per descartar estrabismes que poden presentar només en determinades situacions o poden ser molt discrets malgrat causar importants afectacions.

Tractament

El tractament s'ha de considerar en cada cas segons els factors relacionats i l'edat del pacient, pot incloure lents o prismes òptics, oclusió amb pegat i exercicis oculars o la cirurgia. El tractament és més efectiu quan es comença abans.

El tractament en els nens pretén aconseguir una posició normal en la mirada dels ulls i un bon desenvolupament de la visió. En els adults es pot aconseguir una posició normal en la mirada dels ulls.

Els lents permeten corregir l'acomodació i faciliten el desenvolupament dels ulls en casos de defectes de graduació. Els prismes òptics desvien la imatge provocant un canvi en la posició de l'ull.

L'oclusió amb pegat i els exercicis oculars permeten que l'ull desviat es desenvolupi. Es tapa l'ull millor per estimular l'ull desviat i que així es pugui millorar la visió i estabilitzar la posició dels ulls.

La cirurgia permet canviar la posició dels músculs de l'ull i aconseguir una posició normal en la mirada. La cirurgia pot ser necessària a qualsevol edat, fins i tot en nadons, ja que retardar la cirurgia pot empitjorar el correcte desenvolupament de l'ull. En alguns casos es pot utilitzar la toxina botulínica per disminuir l'acció d'alguns músculs i facilitar l'alineament. En alguns casos pot ser necessària més d'una operació.