Anatomia simple de l'ull

From Oftalmologia online
Jump to: navigation, search
This page is a translated version of the page Simple anatomy of the eye and the translation is 100% complete.

Other languages:
català • ‎English • ‎español • ‎español (México)
Diagrama d'un ull humà (secció horitzontal del dret vist des de dalt); 1. Conjuntiva, 2. Escleròtica, 3. Còrnia, 4. Humor aquós, 5. Cristal·lí, 6. Pupil·la, 7. Úvea (amb 8. Iris, 9. Cos ciliar, 10. Coroide), 11. Humor vitri, 12. Retina (amb 13. Màcula), 14. Papil·la, 15. Nervi òptic

Parts de l'ull

Segment anterior

El segment anterior és la tercera part frontal de l'ull que inclou la còrnia, l'iris, el cos ciliar i el cristal·lí.

Segment posterior

El segment posterior correspon als dos terços posteriors de l'ull que inclou l'humor vitri, la retina, la coroide, i el nervi òptic.

Components del ull

Llàgrima

La llàgrima és una capa de líquid que es troba a la superfície de l'ull, recobrint la conjuntiva i la còrnia. Té la funció de nodrir i protegir l'ull i permetre la visió. La llàgrima aporta nutrients i oxigenació a la conjuntiva i la còrnia per mantindre-les sanes. La llàgrima realitza una activitat protectora de l'ull als elements externs, pot arrossegar detritus i cossos estranys que es troben en la conjuntiva per facilitar la seva eliminació. Quan l'ull s'irrita s'augmenta la lacrimació per facilitar la resolució del quadre. Té enzims i anticossos per frenar el creixement de microorganismes i bacteris en l'ull.

La llàgrima té una funció òptica i refractiva pel contacte amb la còrnia, en aconseguir una superfície regular i sense friccions, influeix en l'agudesa visual de manera molt important. Una mala llàgrima, un ull irritat o un ull sec poden causar problemes de visió.

La qualitat de la llàgrima depèn de la correcta composició de diferents elements líquids, mucosos i grassos que es produeixen en glàndules de la conjuntiva i de les parpelles. En algunes situacions la qualitat de la llàgrima pot ser insuficient i poden aparèixer més molèsties i irritació.

Malalties
La llàgrima es pot trobar en major quantitat quan l'ull es troba irritat i de vegades també quan l'ull fa llàgrima de mala qualitat. També pot haver menor quantitat de llàgrima quan es presenta l'ull sec, que pot causar molèsties, infeccions i lesions a l'ull i disminuir la qualitat de la visió.

Conjuntiva

La conjuntiva és una capa transparent que recobreix la superfície de l'ull des de l'inici de la còrnia fins a l'interior de les parpelles. Té la funció de protegir l'ull i de lubrificar-lo. La conjuntiva és una capa mucosa que produeix llàgrimes i mucositat que hidraten l'ull i també realitza protecció de l'ull als elements externs. La conjuntiva és transparent i en condicions normals presenta l'aspecte blanc de l'escleròtica a l'ull, però es pot envermellir a partir de la gran quantitat de vasos que té per realitzar les seves funcions.

Malalties
La conjuntiva es pot irritar en infeccions, al·lèrgies, inflamacions o traumes causant conjuntivitis.

Escleròtica

L'escleròtica és una capa gruixuda de color blanc, que constitueix la capa més externa de l'ull. Té la funció de protegir l'ull i de donar-li forma i consistència en ser la capa més resistent. La conjuntiva recobreix l'escleròtica. L'escleròtica en condicions normals dóna un aspecte blanc a l'ull.

Malalties
L'escleròtica es pot irritar en infeccions, al·lèrgies, inflamacions o traumes causant conjuntivitis o inflamacions més localitzades en l'escleròtica.

Còrnia

La còrnia és la part frontal i transparent de l'ull que recobreix el segment anterior. Té una funció òptica i de protecció. La còrnia té una capacitat refractiva que el converteix en una part molt important conjuntament amb el cristal·lí per permetre el pas de llum i projectar correctament els raigs de llum a la retina.

La còrnia es troba formada per diferents capes, perfectament organitzades per tenir les seves propietats. L'epiteli és una capa superficial de la còrnia que es va regenerant contínuament i està en contacte amb la llàgrima, té una gran quantitat de fibres nervioses que explica la gran sensibilitat de l'ull. L'estroma és una capa intermèdia que ofereix la consistència de la còrnia i li dóna la propietat de la transparència. Les capes internes inclouen l'endoteli que no es regenera i és part molt important per al bon funcionament i nutrició de la còrnia. El nombre de cèl·lules de l'endoteli va disminuint progressivament amb els anys i es pot veure afectat per altres malalties de la còrnia.

Malalties
La còrnia és transparent en condicions normals per permetre el pas de la llum sense impediments. Algunes malalties de la còrnia, traumatismes i inflamacions poden afectar la transparència i disminuir la visió. El trasplantament de còrnia pot canviar els teixits que es troben malalts per altres de sans.
La cirurgia de la còrnia es concentra a la capa de l'estroma. La cirurgia làser remodela la forma per corregir els defectes refractius de l'ull. Els anells corneals es col·loquen en l'estroma per estabilitzar la còrnia.

Humor aquós

L'humor aquós és el líquid que es troba a la cambra anterior de l'ull, es troba entre la còrnia, l'iris i el cristal·lí. El contingut de l'humor aquós és bàsicament aigua amb algunes proteïnes, enzims i electròlits. Té la funció de nodrir i oxigenar la còrnia i el cristal·lí, que no tenen circulació.

L'humor aquós exerceix una força contra la paret de l'ull i manté l'estructura i to oculars. L'equilibri entre producció i reabsorció del líquid ocular determina el nivell de pressió ocular.

Malalties
La pressió intraocular alta no vol dir que l'ull tingui glaucoma però és el principal factor de risc per a la progressió del dany en el nervi òptic. És important fer controls per detectar canvis que indicarien l'aparició d'un glaucoma. La meitat dels pacients amb glaucoma no tenen una pressió ocular alta quan són examinats per primera vegada. El diagnòstic i tractament precoç del glaucoma permet obtenir millors resultats.
La cirurgia del glaucoma facilita el drenatge de l'humor aquós disminuint la pressió de l'ull.

Cristal·lí

El cristal·lí és la lent natural de l'ull que es troba en el segment anterior, darrere de l'iris i davant de la retina. El cristal·lí es troba dins d'una membrana, que es diu borsa capsular; alhora es troba subjecte per unes fibres fines i elàstiques, que es diuen fibres zonulars, que ancoren el cristal·lí a l'úvea. Té la funció òptica d'enfocament i de visió. El cristal·lí té una capacitat refractiva que el converteix en una part molt important conjuntament amb la còrnia per a permetre el pas de llum i projectar correctament els raigs de llum a la retina. El cristal·lí a més permet l'enfocament d'objectes a diferents distàncies obtenint una bona imatge a través de l'acomodació. L'acomodació permet canviar el poder refractiu de l'ull a través de moviments i canvis en la curvatura del cristal·lí. Per als objectes propers l'ull necessita una potència addicional, que s'obté mitjançant l'augment del seu gruix i disminuint el seu diàmetre, amb la disminució de la tensió de les fibres zonulars. La capacitat d'acomodació es va perdent progressivament i apareix la presbícia o vista cansada a partir dels 40 anys.

Malalties
El cristal·lí en condicions normals és transparent però amb els anys es va opacificant i apareix la cataracta. La pupil·la es dilata en algunes exploracions oftalmològiques per permetre la revisió del segment anterior i la valoració de la cataracta. Si la cataracta és molt gran pot ser que no es pugui valorar la retina fins després de l'operació. A la cirurgia de cataracta se substitueix el cristal·lí per una lent intraocular per complir amb les funcions òptiques del cristal·lí. Les lents intraoculars poden ser especials per disminuir els defectes de refracció del pacient.

Pupil·la

La pupil·la és l'obertura central de l'iris que permet el pas de la llum a l'interior de l'ull. Té la funció de regular la quantitat de llum que entra com si fos un diafragma d'una càmera fotogràfica, quan hi ha molta llum la pupil es contreu i en la foscor es dilata per acció de diferents músculs i fibres nervioses. La pupil·la es dilata en algunes exploracions oftalmològiques per permetre la revisió del segment anterior, la valoració de la cataracta i la retina.

La pupil·la en condicions normals es veu negra però en algunes ocasions es pot veure de color sobretot per la presència d'una cataracta que es pot veure a través i obstaculitza el pas de la llum. La pupil·la pot aparèixer de color vermell en fotografies amb flaix i poca llum pel reflex de la retina que és de color vermell i la dilatació de la pupil·la.

Malalties
El diàmetre de la pupil·la normalment és entre 3 o 4 mil·límetres. La mida de la pupil·la pot canviar en algunes malalties com són inflamacions, traumatismes o tumors.

Úvea

L'úvea és una capa interna de l'ull, que està formada per l'iris, el cos ciliar i la coroide.

Iris

L'iris és la membrana circular de color de l'interior de l'ull que té una obertura central que s'anomena pupil·la. L'iris és part de l'úvea i separa el segment anterior de l'ull, la còrnia del cristal·lí. Té la funció de regular la quantitat de llum que entra com si fos un diafragma d'una càmera fotogràfica, quan hi ha molta llum la pupil·la es contreu i en la foscor es dilata per acció de diferents músculs i fibres nervioses. L'iris té diferents colors depenent del pigment (melanina). La pupil·la es dilata en algunes exploracions oftalmològiques per permetre la revisió del segment anterior, la valoració de la cataracta i la retina.

Malalties
El color i mida de l'iris pot canviar en algunes malalties com són inflamacions, traumatismes o tumors.

Cos ciliar

El cos ciliar és la part anterior de l'úvea que es troba entre l'iris i la vora anterior de la retina. La seva funció és produir l'humor aquós de l'ull.

Coroides

La coroides és la part posterior de l'úvea i està en contacte amb la retina. La seva funció és proporcionar nutrients i oxigen a la retina.

Malalties
L'úvea conté gran quantitat de vasos sanguinis per la qual cosa és molt sensible a la inflamació que s'anomena uveïtis. La inflamació de l'úvea pot afectar els teixits de l'ull amb què es troba en contacte i pot posar en compromís molt important la visió per afectació de la retina, el cristal·lí i la còrnia. La inflamació a l'ull pot manifestar-se en la conjuntiva causant ull vermell i en la còrnia pot causar opacitat i lesions. En el segment anterior es poden veure cèl·lules inflamatòries, canvis de la pressió de l'ull i alteracions en la forma de l'iris. La cataracta pot aparèixer abans i tenir característiques diferents. La retina es pot afectar i presentar despreniment de retina, cúmuls d'inflamació, opacitats o edema macular, entre d'altres. També el nervi òptic es pot fer malbé.

Vitri

El vitri és el gel que es troba a la part posterior de l'ull entre la retina i el cristal·lí. El contingut del vitri és bàsicament aigua amb algunes proteïnes, enzims i electròlits. El vitri no es renova, no hi ha producció ni eliminació al llarg de la vida, roman des del naixement. Té la funció de permetre la visió i mantenir el to de l'ull.

Malalties
El vitri en condicions normals és transparent per permetre la visió sense entrebancs, encara que es pot afectar en diferents malalties. Les taques volants (despreniment del vitri) són acumulacions de vitri que es troba a l'interior de l'ull i que es troben surant. Les taques que es veuen són en realitat les ombres de les acumulacions del gel projectades a la retina. Els cúmuls de gel es produeixen conjuntament amb els canvis en l'estructura del gel. Una hemorràgia ocular omple de sang el vitri i bloqueja la visió, la causa més freqüent és la retinopatia diabètica.
El vitri és important també en el despreniment de retina. A través d'estrips retinians es produeix una entrada del vitri que es troba a l'interior de l'ull, passant per sota de la retina i causant l'aixecament i el despreniment de retina.
La vitrectomia és el procediment quirúrgic que remou el vitri i permet la manipulació de la retina per resoldre les malalties de la retina.

Retina

La retina és un teixit sensible a la llum situat a la part posterior de l'ull, recobrint l'interior. Té la funció de detectar els estímuls visuals a través del nervi òptic i transmetre'ls al cervell en forma d'impulsos nerviosos. La retina està formada per diferents capes formades per milions de neurones i cèl·lules. Les cèl·lules fotoreceptores (cons i bastons) són encarregades de captar les imatges i desencadenar una sèrie de fenòmens químics i elèctrics. Els cons processen la informació de colors a partir del pigment vermell, verd i blau i els bastons responen a la quantitat de llum. L'epiteli pigmentari de la retina s'encarrega de facilitar les funcions de cons i bastons. L'estructura de la retina a nivell cel·lular es pot visualitzar a través de la tomografia de coherència òptica. La pupil es dilata en algunes exploracions oftalmològiques per permetre la revisió del segment anterior, la valoració de la cataracta i la retina. La retina té una circulació molt rica que prové en part de la coroide i li dóna una coloració vermell ataronjada de fons. Els vasos de la retina neixen dintre de l'ull al costat del nervi òptic, són artèries i venes, que es distribueixen de manera paral·lela fent-se progressivament més estrets.

Malalties
La funció de la retina pot afectar-se per problemes en les cèl·lules de la retina com en la retinosi pigmentària o que poden aparèixer amb els anys com la degeneració macular.
Els vasos de la retina poden afectar-se per malalties vasculars com són les oclusions arterials o venoses.

Màcula

La màcula és la zona central de la retina, en l'espai que es troba entre els vasos principals. Té la funció de la visió central que permet veure els detalls fins i realitzar activitats necessàries com ara llegir, conduir o veure els detalls d'una cara. Es troben un gran nombre de cèl·lules especialitzades (cons) en una distribució característica.

Malalties de la màcula
La màcula pot presentar malalties com la degeneració macular, membrana retiniana o el forat macular afectant la visió central.

Nervi òptic

El nervi òptic és el nervi que comunica l'ull amb el cervell. Té la funció de transmetre informació des de la retina cap a zones concretes del cervell per permetre la visió. El nervi òptic està format de diferents fibres nervioses que pertanyen al cervell, per tant les lesions del nervi òptic no es regeneren.

Papil·la

La papil·la és el nervi òptic a nivell de l'ull. En l'exploració es veu com un disc rosat a la part posterior de l'ull de 2,5 mm de diàmetre. El nervi òptic té una excavació central que es veu d'un color més clar i al voltant es troba l'origen dels vasos de la retina.

L'exploració del nervi òptic a nivell de l'ull es pot realitzar a partir de la forma i funció. La forma del nervi òptic es valora amb una exploració oftalmològica a nivell de la retina o amb estudis de tomografia i en alguns casos pot ser necessari realitzar estudis d'imatge per valorar el trajecte del nervi òptic que passa dins del cervell. La funció del nervi òptic es valora amb l'agudesa visual, els camps visuals, la visió de colors i els reflexos de l'ull.

Malalties
El nervi òptic es pot afectar per malalties de l'ull i del cervell. La malaltia més important de l'ull que afecta el nervi òptic és el glaucoma, que causa canvis en la seva forma i funció. La forma del nervi òptic en el glaucoma típicament es veu amb una excavació central augmentada. La visió es pot anar deteriorant progressivament i típicament s'afecta de la perifèria cap al centre, poden ocasionar ceguesa. Molts casos de glaucoma no donen manifestacions fins que estan molt avançats, es coneix com una malaltia silenciosa.